Reig, els ermitans d'Orito

Si per algun cognom hem de començar aquest blog, sens dubte, és Reig. No perquè siga el meu segon cognom, sinó perquè si haguérem de dir un cognom genuïnament socarrat, Reig seria un dels clars candidats. Per comprovar-ho sols fa falta donar-se una breu passejada pel cementeri de Cocentaina i anar fixant-se en les làpides. En un gran nombre d'elles veurem aquest cognom. També, si anem a la web de l'Institut Nacional d'Estadística, comprovarem que el 0,72% de la població de la província té aquest cognom com a primer cognom, solament sent superat per la província de Lleida on el percentatge dels Reig puja al 0,79%. De fet, no és estrany aquest fet, donat el documentadíssim procés de repoblament que durant l'edat mitjana vam experimentar de les gents i pobles de Lleida. Això també explica perquè tenim a la nostra contornada tanta presència de cognoms amb noms de pobles catalans -incloent la Franja de Ponent-, com Alòs, Valls, Cardona, Balaguer, Cervera, Figuerola, Manresa, Barcelona, Blanes, Ripoll, Lledó o, simplement, Català.

Júlia, Natxo i Jaume visitant Orito

Doncs bé, als arxius parroquials de Cocentaina, el primer naixement d'un Reig que tenim documentat és el de la Guisabet Reig, en 1570, filla del Miquel Jolia Reig i batejada el mateix dia del seu naixement a Santa Maria. Jo en el meu arbre tinc 70 avantpassats que tenen per primer o segon cognom Reig -dos d'ells tenen Reig per primer i segon cognom-, però cap d'ells sembla que siga, amb la informació que tinc a dia de hui, la Guisabet ni el Miquel Jolia. Els primers Reig que jo tinc documentats com avantpassats són el Vicent, el Hyeroni, el Gines i la Margarita Reig, nascuts els quatre en algun moment indeterminat en la segona meitat del segle XVI -qui sap si, potser, els quatre eren germans-.

Però si hem de parlar d'històries curioses, no puc deixar d'esmentar la història del Jusep de Jaume Reig, casat amb la Margarita Anna Solbes, nascuts els dos pels finals del segle XVII, ella en Monfort  -ell no ho sé, però sospite que en Cocentaina- i morts els dos en Cocentaina el 1722. De professió, els dos, ermitans de Nostra Senyora d'Orito, en Monfort. Fa uns mesos vaig visitar aquesta ermita i resulta que és popular perquè allà és on va anar a predicar Sant Pasqual Baylón. I, curiosament, al llarg de la infància he tingut dos efímeres relacions amb aquest particular sant, la primera perquè en morir-se la meua besàvia, la M. Carmen Reig Falcó vam heretar una estàtua d'aquest sant, que a l'hora, ella havia heretat d'un oncle seu capellà, i la segona perquè un tio de ma mare, en veure aquella estàtua, em va comentar que de xicotets els feien resar, justament, a Sant Pasqual Baylón. Dos coincidències gens sorprenents si ara veig amb perspectiva la història d'aquesta branca dels Reig.

De fet, lo dels ermitans veig que no sols era una professió que es propagava cap als fills -el Joseph Reig Solbes també va continuar amb la professió familiar-, sinó que també tinc documentats altres Reig del segle XVIII que també es dedicaven a aquesta curiosa professió, com el matrimoni de la Margarita Anna Reig i el Luis Moltó, ermitans de Santa Bàrbara (Cocentaina), o el matrimoni del Miquel Domènech i la Gerònima Richart, ermitans de Sant Cristòfol (Cocentaina) i que en poques generacions van acabar emparentant amb els Reig.