Els cognoms d'Alcoi

L'arxidiòcesi de València a tingut a bé dipositar en mi la seua confiança per digitalitzar l'arxiu de matrimonis realitzats en la parròquia de Sant Mauro i Sant Francesc d'Alcoi des de l'any 1874 fins al 1891. La veritat és que m'interessava que aquests documents estigueren digitalitzats per poder seguir la traça dels meus avantpassats d'Alcoi, per part de pare, però també, quan m'ho vam demanar vaig pensar que era el mínim que podia fer després del consum tan intensiu de dades que he estat fent d'altres parròquies de l'arxidiòcesi, en particular, les de Cocentaina.

Alcoi en el primer quart del s. XX (postal trobada a Madrid).

Hui, però no volia parlar de cap història familiar curiosa que haja descobert, sinó, en general, dels cognoms d'Alcoi. El que he pogut observar després d'haver repassat els arxius escanejats es que els cognoms d'Alcoi se solapen d'alguna manera amb els de Cocentaina -Reig, Brotons, Llopis, Jordà, Gisbert, Botella, Ferrandis, etc.- però hi abunden molts cognoms que en Cocentaina són rars tot i que no desconeguts, com Aracil, Payà, Carbonell, Abad, Monllor, Santonja, Matarredona o Olcina.

Evidentment hi ha hagut cert moviment demogràfic al llarg de la història entre les dos poblacions veïnes, jo mateix sóc un clar exemple. Això és el que explica aquest solapament de cognoms. Per exemple, si analitzem el cas concret del cognom Jordà, una avantpassada meua, la Vicenta Jordà Pasqual, nascuda en Alcoi però casada amb el Joan Vicent B. Moltó Gisbert i resident en Cocentaina fins la seua mort (en 1770), m'arriba per part de mare per 7 línies familiars. La Vicenta va tenir, al menys, 5 fills en Cocentaina i ma mare descendeix per múltiples branques i emparentaments de tots aquests 5 fills. Casos com el de la Vicenta van repetint-se contínuament, com el cas de la Llorença Alcayna Brotons, nascuda en Alcoi però resident en Cocentaina i que m'arriba per cinc línies familiars per part de mare. Encara no tinc cap cas a l'inversa documentat, però segur que també hi ha molts, és a dir, moviments migratoris de Cocentaina cap a Alcoi.

El sector tèxtil a Cocentaina

Cocentaina sempre ha estat un poble industriós. En l'actualitat la indústria preeminent és el tèxtil, gracies a l'estel que ens deixa la veïna -i "estimada"- Alcoi, que, no oblidem, va ser una de les primeres ciutats de l'Estat Espanyol en incorporar-se en la Revolució Industrial. Tanmateix, al llarg de la història no sempre ha estat així.

Oficis tradicionals

Des del segle XIX fins mitjans del segle XX, Cocentaina era un referent internacional en la fabricació del calçat. Alguns industrials del sector eren avantpassats meus, com era el cas del José María Reig Reig i de l'Eugenio Torró Monter, dels quals ja hem parlat en ocasions anteriors, però també ho era el sogre de l'Eugenio, el Manuel Sansalvador i del qual també hem parlat ja.

Però si ens remuntem encara més en la història del poble, Cocentaina, entre el segle XVI i XVIII, tinc documentats molts avantpassats que es dedicaven al tèxtil i que en concret eren paraires o abaixadors.

Segons defineix la wikipedia, l'ofici de paraire consisteix en un menestral que tenia com a ofici comprar i preparar la llana, abans que fóra convertida en draps. També havia de fer la feina de rentar la llana, d'emborrar-la, de pentinar-la, de cardar-la, etc., abans que esdevinguera un teixit. En Cocentaina tenim 61 actes parroquials, totes entre l'any 1559 i 1786, on algun dels interessats té com a ofici el de paraire -també escrit en català antic com peraire o perayre-. Alguns exemples, avantpassats meus, són el Jaume Sans Margarit, l'Agustí Sànchis, el Jaume Lleó o el Joan Mas Descals, tots quatre habitants de la vila comtal per la segona meitat del segle XVI.

D'altra banda l'ofici d'abaixador queda definit per la wikipedia com un menestral que tenia com a ofici abaixar el pèl dels draps de llana tot tallant i igualant el pèl sobresortint amb unes grans tisores d'abaixar, caracteritzades per funcionar amb una molla i no tenir punta. Aquest ofici s'associava al de paraire, del qual l'abaixador era una mena d'ajudant. En aproximadament el mateix període que el cas anterior, en Cocentaina trobem 25 actes parroquials on algun dels interessats és un abaixador -o abajador-. Entre d'altres, els meu avantpassat Luis Juan Pujasons.

Si vos interessa el tema, l'investigador Dr. Antoni Llibrer Escrig, de la Universitat de València, ens regala múltiples estudis del sector tèxtil a Cocentaina entre els segles XV i XVIII.

Pujasons, Cisternes, Descals i Bosch, la petita noblesa local

Continuant les meues recerques genealògiques, em vaig topar amb la família Pujasons, senyors de Benasau, però residents a la Vila Comtal de Cocentaina. Dóna la casualitat que la citada família m'arriba a mi per dos vies, els Reig i els Torró, així que he tingut doble motiu per aprofundir la recerca en aquesta línia familiar.

Palau dels barons de Finestrat, a Benasau

Resulta que els Pujasons van adquirir el senyoriu de Benasau a mitjans del segle XVI. La compra es va fer en dos tongades, en 1549 i en 1551, als Pla i als Fluvià, respectivament. Amb la "mala sort" que degut a l'expulsió dels moriscos, en 1609, Benasau va quedar despoblada. Per tant, els Pujasons van venir a viure a Cocentaina, esdevenint batlle -o alcalde- d'aquesta el meu avantpassat Llois Joan Pujasons. El 12 d'octubre del 1611, el que aleshores era el Senyor de Benasau, Vicent Pujasons, va haver de fer una carta pobla per a que díhuit famílies repoblaren el lloc per no perdre la senyoria alfonsina sobre Benasau, normativa la qual exigia que el senyoriu havia de tenir, com a mínim, 15 vassalls cristians o 60 mudèjars.

Tot i les cartes pobles que la noblesa local anava concedint per no perdre els senyorius, Cocentaina ja s'havia convertit en el centre neuràlgic de la petita noblesa de la contrada. Per exemple, els Pujasons van emparentar amb altra família noble que també estava establerta a Cocentaina, els Sisternes, i de la qual també descendisc. De fet, és aquesta línia la que va anar acumulant càrrecs nobiliaris, arribant a ser Marc Antoni Pujasons i Sisternes governador del Marquesat d'Elx i Cavaller de l'Ordre de Montesa.

També els Pujasons van emparentar amb la noble família dels Bosch, residents en Alcoi i senyors feudals de nombrosos llocs de les actuals comarques del Comtat i la Vall d'Albaida, per exemple, Ares del Bosc, que ben dit hauria de ser Ares de Bosch i no pas "Ares del Bosque".

Finalment, no ens podem deixar els Descals, dels quals també descendisc, i que també van acabar emparentant amb els Sisternes i amb els Pujasons. De fet, consta que un Descals, el Luis Descals, sent batlle d'Alcoi, rep l'encàrrec en 1584, de justipreciar les propietats dels Pujasons a Benasau, per ordre del Batlle General.