Pujasons, Cisternes, Descals i Bosch, la petita noblesa local

Continuant les meues recerques genealògiques, em vaig topar amb la família Pujasons, senyors de Benasau, però residents a la Vila Comtal de Cocentaina. Dóna la casualitat que la citada família m'arriba a mi per dos vies, els Reig i els Torró, així que he tingut doble motiu per aprofundir la recerca en aquesta línia familiar.

Palau dels barons de Finestrat, a Benasau

Resulta que els Pujasons van adquirir el senyoriu de Benasau a mitjans del segle XVI. La compra es va fer en dos tongades, en 1549 i en 1551, als Pla i als Fluvià, respectivament. Amb la "mala sort" que degut a l'expulsió dels moriscos, en 1609, Benasau va quedar despoblada. Per tant, els Pujasons van venir a viure a Cocentaina, esdevenint batlle -o alcalde- d'aquesta el meu avantpassat Llois Joan Pujasons. El 12 d'octubre del 1611, el que aleshores era el Senyor de Benasau, Vicent Pujasons, va haver de fer una carta pobla per a que díhuit famílies repoblaren el lloc per no perdre la senyoria alfonsina sobre Benasau, normativa la qual exigia que el senyoriu havia de tenir, com a mínim, 15 vassalls cristians o 60 mudèjars.

Tot i les cartes pobles que la noblesa local anava concedint per no perdre els senyorius, Cocentaina ja s'havia convertit en el centre neuràlgic de la petita noblesa de la contrada. Per exemple, els Pujasons van emparentar amb altra família noble que també estava establerta a Cocentaina, els Sisternes, i de la qual també descendisc. De fet, és aquesta línia la que va anar acumulant càrrecs nobiliaris, arribant a ser Marc Antoni Pujasons i Sisternes governador del Marquesat d'Elx i Cavaller de l'Ordre de Montesa.

També els Pujasons van emparentar amb la noble família dels Bosch, residents en Alcoi i senyors feudals de nombrosos llocs de les actuals comarques del Comtat i la Vall d'Albaida, per exemple, Ares del Bosc, que ben dit hauria de ser Ares de Bosch i no pas "Ares del Bosque".

Finalment, no ens podem deixar els Descals, dels quals també descendisc, i que també van acabar emparentant amb els Sisternes i amb els Pujasons. De fet, consta que un Descals, el Luis Descals, sent batlle d'Alcoi, rep l'encàrrec en 1584, de justipreciar les propietats dels Pujasons a Benasau, per ordre del Batlle General.

Enguix i Vidal, les arrels valencianes

Hui parlarem de dos cognoms ben socarrats, com ho són Enguix i Vidal, que endinsen la seua història en el més profund de la història del Regne de València.

Comencem pels Enguix. El primer Enguix que tenim registrats ens els arxius parroquials de Cocentaina és el casament de Francisco Enguix amb Ángela Esteban en 1571. Tot i això, la gran majoria dels Enguix actuals que hi ha a Cocentaina no venen d'aquesta parella sinó de Joan Enguix i Vicenta Molina, naturals de Benissoda (Vall d'Albaida). El Joan i la Vicenta van tenir un fill, el Domingo, també natural de Benissoda, que es va cassar en Cocentaina amb l'Anna Pérez -vídua, per cert, de Salvador Reig-, natural de Setla de Nunyes (El Comtat)(*), en 1652. Ací és on aquesta parella van tenir tres fills -dos dels quals són avantpassats meus per dos branques familiars diferents- i és d'on deriven la majoria dels Enguix socarrats de l'actualitat.

Pau de les Germaníes

Benissoda i Cocentaina tenen unes històries paral·leles. De fet, els Roiç (Ruiz) de Corella eren senyors d'ambdúes poblacions. Tot i que, més endavant, Benissoda va acabar formant part del Marquesat d'Albaida i Cocentaina, no. També, Benissoda com Cocentaina van patir un impacte enorme amb l'expulsió dels moriscos en 1609. Amb la diferència que Benissoda, al ser una població menuda, va quedar pràcticament despoblada, mentres que Cocentaina va poder aguantar un poc millor l'embat -Cocentaina va passar de 3.000 habitants a 2.000-. Per tant, no és d'estranyar que els Enguix de Benissoda buscaren parelles fora del seu poble.

Amb els Vidal torna a passar una història similar a la dels Enguix. El primer Vidal que tenim registrat en Cocentaina és el casament de Francisco Vidal, d'Agres, amb Ángela Borras Siurana, en 1588. Però a partir d'aquesta data, van arrivant Vidals a Cocentaina procedents de diversos municipis del sud de l'actual província de València i del nord de la d'Alacant que van quedant despoblats o quasi despoblats arran de l'expulsió dels moriscos, com d'Ador (Safor) o de Xaló (Marina Alta).

Concretament, els meus primers avantpassats Vidal venen del Palomar (Vall d'Albaida), el Pedro Vidal que ve a Cocentaina a casar-se en 1615 amb Isabel Tomàs, d'Alaquàs (Horta Sud).

Per tant, podem observar que els Enguix i els Vidal representen molt bé la història del Regne de València, amb els seus moviments migratoris, de primeries de segle XVII: època convulsa pel tema de l'expulsió dels moriscos i període entre Germanies.

(*) Recordem que en Setla de Nunyès tinguè lloc en 1693 la batalla més important de la Segona Germania.