Hui parlarem de dos cognoms ben socarrats, com ho són Enguix i Vidal, que endinsen la seua història en el més profund de la història del Regne de València.
Comencem pels Enguix. El primer Enguix que tenim registrats ens els arxius parroquials de Cocentaina és el casament de Francisco Enguix amb Ángela Esteban en 1571. Tot i això, la gran majoria dels Enguix actuals que hi ha a Cocentaina no venen d'aquesta parella sinó de Joan Enguix i Vicenta Molina, naturals de Benissoda (Vall d'Albaida). El Joan i la Vicenta van tenir un fill, el Domingo, també natural de Benissoda, que es va cassar en Cocentaina amb l'Anna Pérez -vídua, per cert, de Salvador Reig-, natural de Setla de Nunyes (El Comtat)(*), en 1652. Ací és on aquesta parella van tenir tres fills -dos dels quals són avantpassats meus per dos branques familiars diferents- i és d'on deriven la majoria dels Enguix socarrats de l'actualitat.
Benissoda i Cocentaina tenen unes històries paral·leles. De fet, els Roiç (Ruiz) de Corella eren senyors d'ambdúes poblacions. Tot i que, més endavant, Benissoda va acabar formant part del Marquesat d'Albaida i Cocentaina, no. També, Benissoda com Cocentaina van patir un impacte enorme amb l'expulsió dels moriscos en 1609. Amb la diferència que Benissoda, al ser una població menuda, va quedar pràcticament despoblada, mentres que Cocentaina va poder aguantar un poc millor l'embat -Cocentaina va passar de 3.000 habitants a 2.000-. Per tant, no és d'estranyar que els Enguix de Benissoda buscaren parelles fora del seu poble.
Amb els Vidal torna a passar una història similar a la dels Enguix. El primer Vidal que tenim registrat en Cocentaina és el casament de Francisco Vidal, d'Agres, amb Ángela Borras Siurana, en 1588. Però a partir d'aquesta data, van arrivant Vidals a Cocentaina procedents de diversos municipis del sud de l'actual província de València i del nord de la d'Alacant que van quedant despoblats o quasi despoblats arran de l'expulsió dels moriscos, com d'Ador (Safor) o de Xaló (Marina Alta).
Concretament, els meus primers avantpassats Vidal venen del Palomar (Vall d'Albaida), el Pedro Vidal que ve a Cocentaina a casar-se en 1615 amb Isabel Tomàs, d'Alaquàs (Horta Sud).
Per tant, podem observar que els Enguix i els Vidal representen molt bé la història del Regne de València, amb els seus moviments migratoris, de primeries de segle XVII: època convulsa pel tema de l'expulsió dels moriscos i període entre Germanies.
(*) Recordem que en Setla de Nunyès tinguè lloc en 1693 la batalla més important de la Segona Germania.
 |
| Pau de les Germaníes |
Amb els Vidal torna a passar una història similar a la dels Enguix. El primer Vidal que tenim registrat en Cocentaina és el casament de Francisco Vidal, d'Agres, amb Ángela Borras Siurana, en 1588. Però a partir d'aquesta data, van arrivant Vidals a Cocentaina procedents de diversos municipis del sud de l'actual província de València i del nord de la d'Alacant que van quedant despoblats o quasi despoblats arran de l'expulsió dels moriscos, com d'Ador (Safor) o de Xaló (Marina Alta).
Concretament, els meus primers avantpassats Vidal venen del Palomar (Vall d'Albaida), el Pedro Vidal que ve a Cocentaina a casar-se en 1615 amb Isabel Tomàs, d'Alaquàs (Horta Sud).
Per tant, podem observar que els Enguix i els Vidal representen molt bé la història del Regne de València, amb els seus moviments migratoris, de primeries de segle XVII: època convulsa pel tema de l'expulsió dels moriscos i període entre Germanies.
(*) Recordem que en Setla de Nunyès tinguè lloc en 1693 la batalla més important de la Segona Germania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada