Gorriaran, un huit cognoms bascos a Cocentaina

Els socarrats sempre hem estat un poc "brutos": pa fet a punyaes, vi fet a pataes, deia, al menys fa uns anys, un cartell al Nou Raspa. Si algú es preguntava d'on venia aquesta presumpta rudesa, probablement serà de Domingo Gorriaran Udaquiola Arbide i, segur, cinc cognoms bascos més que encara no he tingut a bé descobrir.

Errezil, d'on era l'avi de Domingo Gorriaran Udaquiola

El Domingo va néixer a Asteasu (actual Guipúscoa), en 1663 i tenim registrada la seua presència en Cocentaina en 1696 en motiu del seu casament, en Santa Maria, amb Maria González Cardona. Un poc més tard, en 1702, tenim també registrat el casament del seu germà, el Pedro, amb la Tomasa Giner. Tot i les tres filles i dos fills del Domingo -no tenim registrat cap fill/a del Pedro- el cognom Gorriaran no ha trascendit als temps moderns, però vos assegure que aquest cognom es tan socarrat com qualsevol altre.

La professió del Domingo era de pedrapiquer i tinc indicis que va parar en Cocentaina perquè va ser contractat per la construcció del campanar de Santa Maria. Per tant, un personatge que, segur que ha fet més que qualsevol de nosaltres per la nostra Vila Comtal.

Per acabar de rissar la història, una de les filles del Domingo, la Maria Anna Teresa Francisca Domingo Bonaventura Gorriaran González es va casar amb un dels "francesos" dels quals he parlat en posts anteriors, concretament amb el Joseph Frances Matheu Vaus Richart. Per tant, la família dels Gorriaran, que més endavant s'integraran amb els Reig, condensen la història de Cocentaina dels últims 400 anys.

Ací vos pose l'enllaç al buscador d'arxius parroquials de la Diòcesi de San Sebastian, per si voleu curiosejar la branca basca dels socarrats.