Briet, Mompó i Richart, els calderers alvernesos (i II)

En un post previ vaig explicar el procés migratori del Cantal (Alvèrnia, França) cap a Cocentaina al llarg del segle XVIII. Segons investigacions acadèmiques, la professió majoritària d'aquesta gent era la de fabricar calderes. De fet, s'ha documentat que aquestes famílies solien emigrar cap a poblacions dels Regnes d'Aragó i de València amb tradició calderera, com L'Olleria (València), Nules (Castelló) o Calamocha (Terol). De fet, per exemple, en L'Olleria podem trobar també un cognom molt popular, Mompó, de clara ascendència francesa i que també té certa presència en Cocentaina. Però què van venir a fer a la nostra Vila Comtal aquestes famílies?

Paratge de la Querola

Parlant en un investigador aragonès especialista en aquest tema, em va recomanar que preguntara entre els meus familiars si a Cocentaina hi havia alguna mina de coure, fet que, se'ns dubte, haguera atès l'atenció d'aquests alvernesos. I, sabeu què? Bingo! Segons m'han comentat, la mina abandonada que s'ubica en el paratge de la Querola i la Boronà a curta distància de les Huit Piletes, pertanyia i era explotada per la meua família fins la Guerra Civil. Encara no he tingut l'oportunitat de confirmar quin era el mineral que s'extreia en aquella mina, però diversos testimonis m'han dit que era coure. Ara, aquell paratge és més conegut pels fòssils del Cretaci que s'hi poden trobar per les terres remogudes per l'explotació minera, que pel propi mineral, però amb quasi total seguretat, això és el que va atreure l'atenció dels nostres avantpassats.

De fet, a part dels cognoms ja citats, altres cognoms ben comuns en Cocentaina també venen d'aquest efecte migratori, com Briet o Briva, Raigal (o Rigal) o Camí, i d'altres que tinc sota sospita com Richart o Canto (de Cantal). Si voleu consultar qui eren els francesos de Cocentaina, ací vos passe l'enllaç de la consulta feta en els arxius parroquials. Sort!