Briet, Mompó i Richart, els calderers alvernesos (i II)

En un post previ vaig explicar el procés migratori del Cantal (Alvèrnia, França) cap a Cocentaina al llarg del segle XVIII. Segons investigacions acadèmiques, la professió majoritària d'aquesta gent era la de fabricar calderes. De fet, s'ha documentat que aquestes famílies solien emigrar cap a poblacions dels Regnes d'Aragó i de València amb tradició calderera, com L'Olleria (València), Nules (Castelló) o Calamocha (Terol). De fet, per exemple, en L'Olleria podem trobar també un cognom molt popular, Mompó, de clara ascendència francesa i que també té certa presència en Cocentaina. Però què van venir a fer a la nostra Vila Comtal aquestes famílies?

Paratge de la Querola

Parlant en un investigador aragonès especialista en aquest tema, em va recomanar que preguntara entre els meus familiars si a Cocentaina hi havia alguna mina de coure, fet que, se'ns dubte, haguera atès l'atenció d'aquests alvernesos. I, sabeu què? Bingo! Segons m'han comentat, la mina abandonada que s'ubica en el paratge de la Querola i la Boronà a curta distància de les Huit Piletes, pertanyia i era explotada per la meua família fins la Guerra Civil. Encara no he tingut l'oportunitat de confirmar quin era el mineral que s'extreia en aquella mina, però diversos testimonis m'han dit que era coure. Ara, aquell paratge és més conegut pels fòssils del Cretaci que s'hi poden trobar per les terres remogudes per l'explotació minera, que pel propi mineral, però amb quasi total seguretat, això és el que va atreure l'atenció dels nostres avantpassats.

De fet, a part dels cognoms ja citats, altres cognoms ben comuns en Cocentaina també venen d'aquest efecte migratori, com Briet o Briva, Raigal (o Rigal) o Camí, i d'altres que tinc sota sospita com Richart o Canto (de Cantal). Si voleu consultar qui eren els francesos de Cocentaina, ací vos passe l'enllaç de la consulta feta en els arxius parroquials. Sort!

Faus, Montagut i Inglada, els calderers alvernesos (I)

Prosseguint en les meues recerques per elaborar el meu arbre genealògic, de sobte vaig descobrir que un bon grapat d'avantpassats, residents en Cocentaina eren d’ascendència francesa. Investigant i aprofundint en la matèria vaig descobrir que en Cocentaina es va instal·lar al llarg de tot el segle XVIII un ghetto de francesos, tots ells provenint de la regió d'Alvèrnia. A ningú no se li escapa que aquesta data és l'època -principis de segle- en la que els Borbons (francesos) guanyen la Guerra de Successió i, per tant, segurament, els súbdits d'aquell altre país tindrien certes facilitats per instal·lar-se en les Espanyes.

Natxo visitant els masos de Fraissi (Ali)

Investigant aquest fenomen migratori als registres parroquials de Cocentaina, podem trobar més d'un centenar de francesos que venen a la Vila Comtal de forma progressiva des de principis del segle XVIII fins mitjans del XIX i, encara més sorprenentment, tots del mateix xicotet rotgle del departament del Cantal -en França els departaments serien l'equivalent espanyol a les províncies-, en concret, dels municipis de Barriac de Plèus i d'Ali, del bisbat de Claramunt. El departament del Cantal també ha digitalitzat els seus registres parroquials i, amb un poc de paciència, totes aquestes famílies també es poden traçar 100 o 200 anys cap enrere. Ací està l'enllaç per si algú li pot interessar.

Els cognoms de totes aquelles famílies: Vaur, Lafon, Langlade, Montaud, Baladier, Chaumeil, etc. van deformant-se i catalanitzant-se fins les grafies actuals: Faus, La Font, Inglada (o Langlada), Montagut, Baladier o Jaumelí. De tots aquests cognoms, els dos únics que han sobreviscut entre els socarrats contemporanis són Faus i Montagut. Així que, si teniu qualsevol d'aquests cognoms i sou de Cocentaina, ja sabeu d'on veniu.

Aquest efecte migratori d'Alvèrnia cap al Regne de València i Aragó ha estat documentat per altres investigadors en altres poblacions com L'Olleria (València), Nules (Castelló) i Calamocha (Terol). Però què tenen en comú aquestes poblacions? Doncs que hi ha una antiga tradició de fabricació de calderes -o olles-. De fet, està documentat que una professió habitual d'aquests immigrants era la de calderers, per això es van establir en llocs com L'Olleria -lloc amb gran tradició en la fabricació d'olles-, Nules -amb molta ceràmica i, per tant, també un ofici, el de calderer, amb molta prominència- i el mateix a Calamocha. Però a què van venir totes aquestes famílies a Cocentaina? Per no allargar-me més, ho descobriré en el següent post.