El getto francès a Cocentaina

Per moltes evidències que trobe, no deixa de sorprendre'm cada volta que en trobe una de nova el cas de la immigració francesa cap a Cocentaina. Ja he parlat en posts anteriors sobre aquestes descobertes, com els casos del Pere Briet Briva, Pere Vaus Lafont o Joan Montaud Chaumeil.

Tot i això,  no vull centrar el post en individus concrets, com sempre faig, sinó amb una família. Concretament amb la família Garcia Descals, ja que il·lustra molt bé el concepte que vull exposar: el getto francès existent a Cocentaina.

La Maria Descals (ja hem parlat dels Descals en altres posts), es va casar amb el Juan Vallés Vernies, d'origen francès, en Cocentaina el 1666. Però aquest va morir poc després -als 2 anys- i la Maria es va tornar a casar amb Francesc Vaus Lavaud en 1669, també francès. De fet, el Francesc és el que és avantpassat meu per part de mare.  El matrimoni de la parella, el Francesc Vaus Garcia es va casar amb l'Antònia Richart Sempere. Encara no ho he pogut demostrar, però tinc moltes sospites que Richart també és un cognom d'origen francès.

També la mare de la Maria Garcia, la Maria Descals, després d'enviudar amb el Jaime Garcia, el 1673 es va casar amb Francesc Dequiesa Lausac, de nou d'origen francès.

Llac Lavaud, a Massignac.

Veiem doncs, que una mateixa família va emparentant per múltiples vies amb altres famílies d'origen francès migrades a Cocentaina. Per tant, en Cocentaina es va crear un getto de francesos que anaven emparentant-se entre ells. De fet, a l'altre lloc on he vist que això també passa és a L'Olleria i, evidentment, he trobat emparellaments entre els francesos de Cocentaina i els de L'Olleria.

La nota curiosa que vull afegir a aquest post és que el Francesc Vaus Lavaud consta als arxius parroquials de Cocentaina com a Francesc Vaus Lavador. Investigant la toponímia del poble d'on el Francesc és oriünd, Massignac, al Llemosí, veig que allà hi ha un llac que s'anomena Lavaud. Per tant, no tinc cap dubte que Lavador és la versió "espanyolitzada" de Lavaud. Igual com passa amb Briet vs Briva; Faus vs Vaus; Montagut vs Montaud; o Jaumelí vs Chaumeil.

Briet, Briat i Briva, de Briva la Galharda a Cocentaina

Fa uns dies, va contactar amb mi el Gabriel, que, al seu temps, em va posar en contacte amb la Lídia, una uruguaio-barcelonina amb profundes arrels socarraes. El motiu d'aquesta cadena de contactes és que la Lídia i jo compartim -al menys- dos avantpassats comuns, el Pere Briet Briet i la seua dona la Margarita Garcia Descals, casats en Santa Maria, Cocentaina, en 1680.

Escut de Briva la Galharda

La Lídia va tenir a bé compartir amb mi una fotografia de l'acta del casament entre el Pere i la Margarita. En aquesta acta, s'especifica que el Pere és d'ofici obrer i nascut en, ni més ni menys, en Briva la Galharda, en la regió francesa del Llemosí, contigua a la regió d'Alvèrnia, de la que ja he parlat en altres ocasions (I i II). Segurament el Pere va emigrar a Cocentaina al segle XVII des de la regió central francesa pels mateixos motius que els Montauds (o Montagut), els Langlade (o Inglada o Langlada), els Chaumeil (o Jaumelí) o els Bonhome (o Bonome), és a dir, en busca de noves oportunitats i, qui sap si esperonats per les guerres religioses de l'època.

El cognom original del Pere, doncs, és Briva, però en Cocentaina aquest cognom ha anat adoptant les tres formes Briet, Briat i Briva indistintament. De fet, hui podem trobar molta gent en Cocentaina que té els tres cognoms -sobre tot Briet i Briva-, sense anar més lluny, el que fou alcalde de Cocentaina entre 2007 i el 2015, el Molt Il·lustre Rafael Briet Seguí.

Havent analitzat els registres parroquials de Cocentaina, puc dir amb pràcticament total seguretat que tots els que duen aquests cognoms en Cocentaina venen originàriament del citat Pere Briet -a traves d'algun dels seus 8 fills-. Per tant, si tu o algú dels teus avantpassats té aquest cognom, que sàpigues que tu també tens un poc de sang occitana a les teues venes.

Briet, Mompó i Richart, els calderers alvernesos (i II)

En un post previ vaig explicar el procés migratori del Cantal (Alvèrnia, França) cap a Cocentaina al llarg del segle XVIII. Segons investigacions acadèmiques, la professió majoritària d'aquesta gent era la de fabricar calderes. De fet, s'ha documentat que aquestes famílies solien emigrar cap a poblacions dels Regnes d'Aragó i de València amb tradició calderera, com L'Olleria (València), Nules (Castelló) o Calamocha (Terol). De fet, per exemple, en L'Olleria podem trobar també un cognom molt popular, Mompó, de clara ascendència francesa i que també té certa presència en Cocentaina. Però què van venir a fer a la nostra Vila Comtal aquestes famílies?

Paratge de la Querola

Parlant en un investigador aragonès especialista en aquest tema, em va recomanar que preguntara entre els meus familiars si a Cocentaina hi havia alguna mina de coure, fet que, se'ns dubte, haguera atès l'atenció d'aquests alvernesos. I, sabeu què? Bingo! Segons m'han comentat, la mina abandonada que s'ubica en el paratge de la Querola i la Boronà a curta distància de les Huit Piletes, pertanyia i era explotada per la meua família fins la Guerra Civil. Encara no he tingut l'oportunitat de confirmar quin era el mineral que s'extreia en aquella mina, però diversos testimonis m'han dit que era coure. Ara, aquell paratge és més conegut pels fòssils del Cretaci que s'hi poden trobar per les terres remogudes per l'explotació minera, que pel propi mineral, però amb quasi total seguretat, això és el que va atreure l'atenció dels nostres avantpassats.

De fet, a part dels cognoms ja citats, altres cognoms ben comuns en Cocentaina també venen d'aquest efecte migratori, com Briet o Briva, Raigal (o Rigal) o Camí, i d'altres que tinc sota sospita com Richart o Canto (de Cantal). Si voleu consultar qui eren els francesos de Cocentaina, ací vos passe l'enllaç de la consulta feta en els arxius parroquials. Sort!

Faus, Montagut i Inglada, els calderers alvernesos (I)

Prosseguint en les meues recerques per elaborar el meu arbre genealògic, de sobte vaig descobrir que un bon grapat d'avantpassats, residents en Cocentaina eren d’ascendència francesa. Investigant i aprofundint en la matèria vaig descobrir que en Cocentaina es va instal·lar al llarg de tot el segle XVIII un ghetto de francesos, tots ells provenint de la regió d'Alvèrnia. A ningú no se li escapa que aquesta data és l'època -principis de segle- en la que els Borbons (francesos) guanyen la Guerra de Successió i, per tant, segurament, els súbdits d'aquell altre país tindrien certes facilitats per instal·lar-se en les Espanyes.

Natxo visitant els masos de Fraissi (Ali)

Investigant aquest fenomen migratori als registres parroquials de Cocentaina, podem trobar més d'un centenar de francesos que venen a la Vila Comtal de forma progressiva des de principis del segle XVIII fins mitjans del XIX i, encara més sorprenentment, tots del mateix xicotet rotgle del departament del Cantal -en França els departaments serien l'equivalent espanyol a les províncies-, en concret, dels municipis de Barriac de Plèus i d'Ali, del bisbat de Claramunt. El departament del Cantal també ha digitalitzat els seus registres parroquials i, amb un poc de paciència, totes aquestes famílies també es poden traçar 100 o 200 anys cap enrere. Ací està l'enllaç per si algú li pot interessar.

Els cognoms de totes aquelles famílies: Vaur, Lafon, Langlade, Montaud, Baladier, Chaumeil, etc. van deformant-se i catalanitzant-se fins les grafies actuals: Faus, La Font, Inglada (o Langlada), Montagut, Baladier o Jaumelí. De tots aquests cognoms, els dos únics que han sobreviscut entre els socarrats contemporanis són Faus i Montagut. Així que, si teniu qualsevol d'aquests cognoms i sou de Cocentaina, ja sabeu d'on veniu.

Aquest efecte migratori d'Alvèrnia cap al Regne de València i Aragó ha estat documentat per altres investigadors en altres poblacions com L'Olleria (València), Nules (Castelló) i Calamocha (Terol). Però què tenen en comú aquestes poblacions? Doncs que hi ha una antiga tradició de fabricació de calderes -o olles-. De fet, està documentat que una professió habitual d'aquests immigrants era la de calderers, per això es van establir en llocs com L'Olleria -lloc amb gran tradició en la fabricació d'olles-, Nules -amb molta ceràmica i, per tant, també un ofici, el de calderer, amb molta prominència- i el mateix a Calamocha. Però a què van venir totes aquestes famílies a Cocentaina? Per no allargar-me més, ho descobriré en el següent post.