Els pares fundadors

Tots els pobles i nacions que es prècien tenen el seu mite fundacional. Els americans tenen els peregrins del Myflower, els italians a Ròmul i Remo, els catalans a Guifré el Pilos i els francesos a Carlemany. Tot i això, els socarrats tenim descuidat aquest aspecte del nostre sentiment com a poble.

Per això volia cloure aquest blog (*) amb els Pares Fundadors de Cocentaina, aquells 62 valents i valentes que ho van deixar tot per venir a repoblar unes terres inhòspites, guanyades a colp d'espasa i fonèvol  als sarraïns.

No és que Cocentaina no existira abans de la Reconquesta per part de Jaume I en 1244, però, sens dubte, eren altra gent, altres cultures i altres civilitzacions. De fet tenim indicis de presència humana ininterrompuda per tota la contrada des del Paleolitic fins la mateixa Reconquesta. Per exemple, el mateix Jaume I ens explica al Llibre dels Feyts que els sarrains, en un intent desesperat de voler conservar la ciutat de València, van cridar al seu cos d'elit, 40 cavallers de Cocentaina, per fer front als cristians.

Frescos de la Sala Daurada del Palau Comtal de Cocentaina.

Així doncs, una volta conquerida la vila, el territori, incloent la vila i les alqueries circumdants -Atec, Benident, l'Alcúdia, Muro i Benimazuet o Beniasmet-, foren repartides al llarg del 1249, en diverses tongades, entre un grup de 89 beneficiaris. Alguns d'aquests valents i valentes que he pogut documentar són:

• Lope Ochova.
• Jimen Ochova.
• Jaume d'Ochova.
• Ramón de Pina i nou companyons.
• Joan d'Asín i la seua muller Prima.
• Ramón Cepello.
• Pere i Sancho de Saragossa.
• Pere Romeu.
• Marquesa d'Osca.
• Pere Esteve Sanç.
• Domingo Fuentes.
• Berenguer Mur i dihuit companyons.
• Ponç Guillem (L'Alcudia de Cocentaina).
• Guillem de Torrelles (L'Alcudia de Cocentaina).
• Ramón de Canet (L'Alcudia de Cocentaina).
• Pere d'Argentrina (L'Alcudia de Cocentaina).
• Ramón Arnau (L'Alcudia de Cocentaina).
• Ramón Morató (L'Alcudia de Cocentaina).
• Ferrer d'Argilers (L'Alcudia de Cocentaina).
• Jaume d'Oltra (L'Alcudia de Cocentaina).
• Pere Marchí (L'Alcudia de Cocentaina).
• Berenguer Guillem de Vilafranca (L'Alcudia de Cocentaina).
• Pere Zagardia (L'Alcudia de Cocentaina).
• Ramon Mulner.
• Ramón Golmers.
• Pere Sisternes.
• Alfonso Montoro.

D'aquesta llista he exclòs els beneficiaris que van rebre heretats a l'actual Muro d'Alcoi.

(*) No és que no vaja a posar ja mai més cap entrada, però ja no ho faré amb la cadència que ho havia fet fins ara.

Els Terol, un arquitecte i un pintor de renom

Hui vull parlar de Jaime Terol i el seu fill Jaime Terol Tostado, avantpassats meus, nascuts en Gandia, però ben arrelats a Cocentaina. De fet, dels dos en parla el pare Luis Fullana en la seua obra "Historia de la villa y condado de Concentaina" i, pel que sabem d'aquesta referència, el pare era un reputat arquitecte mentre que el fill era pintor.

Façana església del Salvador de Cocentaina.

Del pare, Fullana ens diu: "Entre los arquitectos, hijos también de esta villa, que adquirieron merecida fama, hemos de mencionar a los hermanos Andrés y Jaime Terol. Aunque, Jaime fué también pintor, ayudó a su hermano Andrés en muchas construcciones que hicieron en el Reino de Valencia. Como dijimos al hablar de la construcción de las iglesias del Arrabal de San Salvador de esta villa y de la del lugar de Muro, se sabe que ambos hermanos otorgaron las capitulaciones de construcciones de dichas iglesias, en las cuales salía que don Luis Juan de Pujaçons (*), Doncel, salía fiador de dichos hermanos arquitectos para que el justicia y Jurados del Arrabal diesen por adelantado el dinero necesario para la construcción. También consta que dichos hermanos construyeron un aqüeducto en el barranco de Gayanes.".

I del fill, Fullana comenta: "Fué discipulo predilecto de Jerónimo Espinosa, a quien ayudó a pintar el Retablo de Santa María de la vila de Muro en 1604. Y en 1621, pintó un Salvador sobre tabla para el Sagrario de Cocentaina. Testó en 1627, ante Jaime Aznar, notario público, legando sus bienes a su esposa Esperanza Andrés y a sus siete hijos: Vicente, Jaime, Justino, Mariano y Florentina, Carlos y Luis. Falleció en noviembre de 1627 en la misma villa de Cocentaina, donde residió habitualmente y desempeñó varias veces el cargo de justícia.".

Així doncs, puc dir que un dels meus avantpassats és l'arquitecte que va construir l'església del Salvador. Altres dades que tinc dels Terol són que el fill va néixer en Cocentaina en 1574, es va casar als 25 anys amb Esperanza Andrés Puig, i va traspassar a l'edat de 53 anys també a la Vila Comtal.

(*) Luis Juan Pujasons també és avantpassat meu.

L'Alcúdia de Cocentaina

Fa uns dies vaig escriure un post sobre els cognoms d'Alcoi i la seua comparació amb els de Cocentaina. Hui voldria fer el propi però amb els cognoms de l'Alcúdia de Cocentaina.

Esglèsia de Sant Pere de l'Alcúdia.

Des del punt de vista administratiu, l'Alcúdia pertany a Cocentaina, sent la parròquia de la primera una de les tres parròquies que conformen Cocentaina. Tanmateix, els dos pobles tenen nuclis urbans diferenciats i distants. Per tant, crec que és interessant analitzar les famílies d'un lloc en comparació a l'altre en base als cognoms històrics de les dos poblacions. La diferència geogràfica de l'Alcúdia respecte a Cocentaina i Alcoi respecte a Cocentaina és que el primer nucli urbà dista escas 1 kilòmetre de Cocentaina i en el segon cas son ja 5 kilòmetres.

Precissament la diferència de distàncies és la que probablement explica perquè entre els cognoms de les famílies de l'Alcúdia i les de Cocentaina no hi ha diferències significatives, no sent així en el cas d'Alcoi. Si agafem com a mostra significativa els cognoms dels meus avantpassats nascuts a l'Alcúdia -que en tinc uns quants-, observem cognoms com Figuerola, Sellés, Margarit, Domínguez, Palací, Prats, Fenollar, Gisbert o Sancho, tots ells cognoms molt típics també de Cocentaina.

En definitiva, els escasos metres que separen els nuclis urbans de l'Alcúdia i Cocentaina és segurament el factor que explica una gran movilitat de famílies entre els dos nuclis i, per tant, no es poden apreciar cognoms diferents en un lloc i en un altre.

I, parlant de l'Alcúdia, ací pose l'extracte sobre els valents que van poblar aquesta terra i que apareixen en el Llibre del Repartiment:

Poncius Guillelmi: alqueriam de Alcudia, que est in termino Consoltanie, quod posit populares G. de Torrilles, R. del Canet, P. de Angertrina, R. Arnaldi, R. Moraton, Ferrarius de Argilers, Iohanni de Oltra, P. Marchi, Bernardo Guillelmi de Villafrancha et P. Cagardia. Domos et unicuique V iovatas terre in Alchudia, alcheria de Consoltania.

Els cognoms d'Alcoi

L'arxidiòcesi de València a tingut a bé dipositar en mi la seua confiança per digitalitzar l'arxiu de matrimonis realitzats en la parròquia de Sant Mauro i Sant Francesc d'Alcoi des de l'any 1874 fins al 1891. La veritat és que m'interessava que aquests documents estigueren digitalitzats per poder seguir la traça dels meus avantpassats d'Alcoi, per part de pare, però també, quan m'ho vam demanar vaig pensar que era el mínim que podia fer després del consum tan intensiu de dades que he estat fent d'altres parròquies de l'arxidiòcesi, en particular, les de Cocentaina.

Alcoi en el primer quart del s. XX (postal trobada a Madrid).

Hui, però no volia parlar de cap història familiar curiosa que haja descobert, sinó, en general, dels cognoms d'Alcoi. El que he pogut observar després d'haver repassat els arxius escanejats es que els cognoms d'Alcoi se solapen d'alguna manera amb els de Cocentaina -Reig, Brotons, Llopis, Jordà, Gisbert, Botella, Ferrandis, etc.- però hi abunden molts cognoms que en Cocentaina són rars tot i que no desconeguts, com Aracil, Payà, Carbonell, Abad, Monllor, Santonja, Matarredona o Olcina.

Evidentment hi ha hagut cert moviment demogràfic al llarg de la història entre les dos poblacions veïnes, jo mateix sóc un clar exemple. Això és el que explica aquest solapament de cognoms. Per exemple, si analitzem el cas concret del cognom Jordà, una avantpassada meua, la Vicenta Jordà Pasqual, nascuda en Alcoi però casada amb el Joan Vicent B. Moltó Gisbert i resident en Cocentaina fins la seua mort (en 1770), m'arriba per part de mare per 7 línies familiars. La Vicenta va tenir, al menys, 5 fills en Cocentaina i ma mare descendeix per múltiples branques i emparentaments de tots aquests 5 fills. Casos com el de la Vicenta van repetint-se contínuament, com el cas de la Llorença Alcayna Brotons, nascuda en Alcoi però resident en Cocentaina i que m'arriba per cinc línies familiars per part de mare. Encara no tinc cap cas a l'inversa documentat, però segur que també hi ha molts, és a dir, moviments migratoris de Cocentaina cap a Alcoi.

El altres cognoms del Comtat

Cocentaina i els socarrats no només som els socarrats i Cocentaina. Tots els socarrats i socarrades tenim entre les nostres arrels avantpassats dels "poblets" del Comtat que envolten Cocentaina. Jo mateix m'he fet un estudi entre els meus avantpassats del segle XVI i, per part de mare, "solament" el 61% dels avantpassats són de Cocentaina, la resta són de Muro, Benilloba, Agres, Penàguila, Benarrés, etc. -sens oblidar, lògicament, Alcoi-. En la imatge que pose hui, podeu veure el resultat d'aquest estudi particular.

El curiós de tots aquests pobles que envolten Cocentaina és que hi ha uns quants cognoms que van eixint i reeixint una i altra volta en cada poble. Segur que vos sonen els Sirvent de Muro, els Vilaplana de Benimarfull, els Calvo i Moncho de Beniarrès, els Ivorra de Benilloba o els Monerris de la falta de l'Aitana.

Com és normal, al llarg de la nostra història ha hagut un constant moviment i emparentament entre gent de la mateixa contrada. Per això, no és estrany trobar-nos a Cocentaina amb Vilaplanes, Sirvents, Ivorres o Monerris.

Maltrat tot i, si em permeteu la broma, ja sabeu quina era la conclusió de l'Albarder de Cocentaina a la rondalla d'Enric Valor...  per foc i per muller, no te n'isques del carrer.

El getto francès a Cocentaina

Per moltes evidències que trobe, no deixa de sorprendre'm cada volta que en trobe una de nova el cas de la immigració francesa cap a Cocentaina. Ja he parlat en posts anteriors sobre aquestes descobertes, com els casos del Pere Briet Briva, Pere Vaus Lafont o Joan Montaud Chaumeil.

Tot i això,  no vull centrar el post en individus concrets, com sempre faig, sinó amb una família. Concretament amb la família Garcia Descals, ja que il·lustra molt bé el concepte que vull exposar: el getto francès existent a Cocentaina.

La Maria Descals (ja hem parlat dels Descals en altres posts), es va casar amb el Juan Vallés Vernies, d'origen francès, en Cocentaina el 1666. Però aquest va morir poc després -als 2 anys- i la Maria es va tornar a casar amb Francesc Vaus Lavaud en 1669, també francès. De fet, el Francesc és el que és avantpassat meu per part de mare.  El matrimoni de la parella, el Francesc Vaus Garcia es va casar amb l'Antònia Richart Sempere. Encara no ho he pogut demostrar, però tinc moltes sospites que Richart també és un cognom d'origen francès.

També la mare de la Maria Garcia, la Maria Descals, després d'enviudar amb el Jaime Garcia, el 1673 es va casar amb Francesc Dequiesa Lausac, de nou d'origen francès.

Llac Lavaud, a Massignac.

Veiem doncs, que una mateixa família va emparentant per múltiples vies amb altres famílies d'origen francès migrades a Cocentaina. Per tant, en Cocentaina es va crear un getto de francesos que anaven emparentant-se entre ells. De fet, a l'altre lloc on he vist que això també passa és a L'Olleria i, evidentment, he trobat emparellaments entre els francesos de Cocentaina i els de L'Olleria.

La nota curiosa que vull afegir a aquest post és que el Francesc Vaus Lavaud consta als arxius parroquials de Cocentaina com a Francesc Vaus Lavador. Investigant la toponímia del poble d'on el Francesc és oriünd, Massignac, al Llemosí, veig que allà hi ha un llac que s'anomena Lavaud. Per tant, no tinc cap dubte que Lavador és la versió "espanyolitzada" de Lavaud. Igual com passa amb Briet vs Briva; Faus vs Vaus; Montagut vs Montaud; o Jaumelí vs Chaumeil.

El sector tèxtil a Cocentaina

Cocentaina sempre ha estat un poble industriós. En l'actualitat la indústria preeminent és el tèxtil, gracies a l'estel que ens deixa la veïna -i "estimada"- Alcoi, que, no oblidem, va ser una de les primeres ciutats de l'Estat Espanyol en incorporar-se en la Revolució Industrial. Tanmateix, al llarg de la història no sempre ha estat així.

Oficis tradicionals

Des del segle XIX fins mitjans del segle XX, Cocentaina era un referent internacional en la fabricació del calçat. Alguns industrials del sector eren avantpassats meus, com era el cas del José María Reig Reig i de l'Eugenio Torró Monter, dels quals ja hem parlat en ocasions anteriors, però també ho era el sogre de l'Eugenio, el Manuel Sansalvador i del qual també hem parlat ja.

Però si ens remuntem encara més en la història del poble, Cocentaina, entre el segle XVI i XVIII, tinc documentats molts avantpassats que es dedicaven al tèxtil i que en concret eren paraires o abaixadors.

Segons defineix la wikipedia, l'ofici de paraire consisteix en un menestral que tenia com a ofici comprar i preparar la llana, abans que fóra convertida en draps. També havia de fer la feina de rentar la llana, d'emborrar-la, de pentinar-la, de cardar-la, etc., abans que esdevinguera un teixit. En Cocentaina tenim 61 actes parroquials, totes entre l'any 1559 i 1786, on algun dels interessats té com a ofici el de paraire -també escrit en català antic com peraire o perayre-. Alguns exemples, avantpassats meus, són el Jaume Sans Margarit, l'Agustí Sànchis, el Jaume Lleó o el Joan Mas Descals, tots quatre habitants de la vila comtal per la segona meitat del segle XVI.

D'altra banda l'ofici d'abaixador queda definit per la wikipedia com un menestral que tenia com a ofici abaixar el pèl dels draps de llana tot tallant i igualant el pèl sobresortint amb unes grans tisores d'abaixar, caracteritzades per funcionar amb una molla i no tenir punta. Aquest ofici s'associava al de paraire, del qual l'abaixador era una mena d'ajudant. En aproximadament el mateix període que el cas anterior, en Cocentaina trobem 25 actes parroquials on algun dels interessats és un abaixador -o abajador-. Entre d'altres, els meu avantpassat Luis Juan Pujasons.

Si vos interessa el tema, l'investigador Dr. Antoni Llibrer Escrig, de la Universitat de València, ens regala múltiples estudis del sector tèxtil a Cocentaina entre els segles XV i XVIII.

Sansalvador i Santamaria, els fills il·legitims

Es habitual trobar-se per tota la geografia espanyola amb cognoms que, de manera eufemística, expressen l'origen il·legítim o, fins i tot, desconegut, de determinats individus. En Castella és comú el cognom Expósito que segons el diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua, dicho de un recién nacido: Abandonado o expuesto, o confiado a unestablecimiento benéfico. També en Catalunya trobem sovint el cognom Deulofeu, que certament no pot ser més explícit.

Parròquia del Salvador

En el cas concret de Cocentaina, podem trobar als arxius parroquials 62 bateigs amb el cognom Sansalvador, sense segon cognom, i 47 Santamaria, sense segon cognom. Aquests eren els xiquets que eren abandonats en aquestes dues parròquies i eren adoptats per les famílies del poble, entre d'altres el meu avantpassat Manel Sansalvador, mort en Cocentaina l'any 1853. També hi ha individus batejats a les dues parròquies que tenen Sansalvador o Santamaria de primer cognom i un altre cognom de segon. Això és deu a que la mare no sabia qui era el pare, com és el cas de José Santamaria Alòs, batejat en 1882.

En aquest sentit, l'investigador Primitivo Pla Alberola ha publicat un estudi molt interessant sobre la natalitat il·legítima a Cocentaina entre els segles XVI i XIX.

Els Andrés de la Tonda, els Pujasons i l'Ordre de Montesa

L'Ordre de Montesa sempre ha tingut una relació especial amb el migjorn valencià i, en general, amb tot el Regne de València, sent el centre neuràlgic d'aquesta ordre cavalleresca medieval el Castell de Montesa, en l'actual comarca de la Costera. De fet, més a prop de Cocentaina, l'Ordre de Montesa posseïa el Castell de Perputxent, en l'Orxa. Aquesta ordre, fundada per Jaume el Just en 1.317 és la que va heretar els bens de la dissolta Ordre del Temple. Per tant, l'objectiu fundacional del l'ordre era la lluita contra els infidels, és a dir, els sarraïns, en els llocs de frontera.

Investigant en les meues arrels genealògiques he descobert, doncs, dos interessants relacions entre els meus avantpassats i l'Ordre de Montesa. Concretament, hui volia parlar de les famílies Pujasons, de la qual ja vaig parlar fa uns dies, i dels Andrés de la Tonda.

La família noble dels Pujasons, senyors de Benasau, era una família de la petita noblesa valenciana dels segles XVI i XVII que residia en Cocentaina. Doncs bé, un dels descendents d'aquesta família, el Marc Antoni Pujasons, va esdevenir cavaller de l'Ordre de Montesa en 1.633 alhora que era governador del Marquesat d'Elx.

L'altra família són els Andrés de la Tonda, assentats en Cocentaina però també amb ramificacions a Penàguila i a Xàtiva. Aquesta segona família també va tenir alguns membres dins de l'Ordre de Montesa, com Baltasar Joan de la Tonda, Joan Llopis de la Tonda i Joan Batiste Carbó de la Tonda.

Per un estudi profund sobre l'Ordre de Montesa, vos apunte a la tesi doctoral del Dr. Cerdà i Ballester, sobre aquest tema. També la investigadora Laura Gómez ha publicat en el seu llibre sobre la família Sisternes, "La Saga Juríndica de los Sisternes", com és relacionava aquesta família amb ramificacions socarraes amb l'Ordre de Montesa.

Pujasons, Cisternes, Descals i Bosch, la petita noblesa local

Continuant les meues recerques genealògiques, em vaig topar amb la família Pujasons, senyors de Benasau, però residents a la Vila Comtal de Cocentaina. Dóna la casualitat que la citada família m'arriba a mi per dos vies, els Reig i els Torró, així que he tingut doble motiu per aprofundir la recerca en aquesta línia familiar.

Palau dels barons de Finestrat, a Benasau

Resulta que els Pujasons van adquirir el senyoriu de Benasau a mitjans del segle XVI. La compra es va fer en dos tongades, en 1549 i en 1551, als Pla i als Fluvià, respectivament. Amb la "mala sort" que degut a l'expulsió dels moriscos, en 1609, Benasau va quedar despoblada. Per tant, els Pujasons van venir a viure a Cocentaina, esdevenint batlle -o alcalde- d'aquesta el meu avantpassat Llois Joan Pujasons. El 12 d'octubre del 1611, el que aleshores era el Senyor de Benasau, Vicent Pujasons, va haver de fer una carta pobla per a que díhuit famílies repoblaren el lloc per no perdre la senyoria alfonsina sobre Benasau, normativa la qual exigia que el senyoriu havia de tenir, com a mínim, 15 vassalls cristians o 60 mudèjars.

Tot i les cartes pobles que la noblesa local anava concedint per no perdre els senyorius, Cocentaina ja s'havia convertit en el centre neuràlgic de la petita noblesa de la contrada. Per exemple, els Pujasons van emparentar amb altra família noble que també estava establerta a Cocentaina, els Sisternes, i de la qual també descendisc. De fet, és aquesta línia la que va anar acumulant càrrecs nobiliaris, arribant a ser Marc Antoni Pujasons i Sisternes governador del Marquesat d'Elx i Cavaller de l'Ordre de Montesa.

També els Pujasons van emparentar amb la noble família dels Bosch, residents en Alcoi i senyors feudals de nombrosos llocs de les actuals comarques del Comtat i la Vall d'Albaida, per exemple, Ares del Bosc, que ben dit hauria de ser Ares de Bosch i no pas "Ares del Bosque".

Finalment, no ens podem deixar els Descals, dels quals també descendisc, i que també van acabar emparentant amb els Sisternes i amb els Pujasons. De fet, consta que un Descals, el Luis Descals, sent batlle d'Alcoi, rep l'encàrrec en 1584, de justipreciar les propietats dels Pujasons a Benasau, per ordre del Batlle General.

Guerra Civil i l'impacte amb els Torró, Reig, Falcó i López

Fa uns dies ja vaig parlar d'un capítol de la Guerra Civil Espanyola que va impactar greument en la meua família, el cas del pare Torró. Malauradament, la Guerra Civil va afectar d'una manera irreversible families de tota espanya, ja foren d'un bàndol o de l'altre.

Carmen Falcó García-Gutiérrez i sa mare.

En el cas de la meua família, els assassinats per part dels republicans no van acabar en el pare Torró. També Manuel Falcó Reig, nascut el Cocentaina el 1871, i els seus tres fills van ser brutalment assassinats a mans dels republicans en Albacete pel mer fet de ser emprenedors d'èxit. Casualitats de la vida, l'única filla del Manuel que va sobreviure aquest sense-sentit, la Carmen Falcó García-Gutiérrez, es va dedicar a la política i va ser una de les primeres dones en Espanya que va ostentar un càrrec públic, arribant a ser la regidora de família i, més endavant, d'urbanisme d'Albacete. Això, sumat a que la Carmen va donar a la ciutat unes grans extensions de terreny, explica perquè hui en dia hi ha en Albacete un barri que es diu "Barrio Hermanos Falcó", en memòria d'aquests xicons assassinats pels republicans.

Altra branca familiar afectada per la persecució dels republicans, van ser els germans López, un metge i l'altre advocat, assassinats els dos en Cocentaina quan tenien poc més de 20 anys.

Finalment, cal mencionar dos dels meus besavis, el José Maria Reig Reig i l'Eugenio Torró Sansalvador, ambdós empresaris del calçat, que van tenir les seues dues fàbriques expropiades per la, o en nom de la, "República". De fet, l'Eugenio, tement per la vida es va haver d'exiliar al Marroc, deixant enrere dona i quatre xiquets -un d'ells la meua àvia Victòria Torró Insa- i d'on va poder tornar a reunir-se amb la seua família quan tot aquell malson ja s'havia acabat.

Briet, Briat i Briva, de Briva la Galharda a Cocentaina

Fa uns dies, va contactar amb mi el Gabriel, que, al seu temps, em va posar en contacte amb la Lídia, una uruguaio-barcelonina amb profundes arrels socarraes. El motiu d'aquesta cadena de contactes és que la Lídia i jo compartim -al menys- dos avantpassats comuns, el Pere Briet Briet i la seua dona la Margarita Garcia Descals, casats en Santa Maria, Cocentaina, en 1680.

Escut de Briva la Galharda

La Lídia va tenir a bé compartir amb mi una fotografia de l'acta del casament entre el Pere i la Margarita. En aquesta acta, s'especifica que el Pere és d'ofici obrer i nascut en, ni més ni menys, en Briva la Galharda, en la regió francesa del Llemosí, contigua a la regió d'Alvèrnia, de la que ja he parlat en altres ocasions (I i II). Segurament el Pere va emigrar a Cocentaina al segle XVII des de la regió central francesa pels mateixos motius que els Montauds (o Montagut), els Langlade (o Inglada o Langlada), els Chaumeil (o Jaumelí) o els Bonhome (o Bonome), és a dir, en busca de noves oportunitats i, qui sap si esperonats per les guerres religioses de l'època.

El cognom original del Pere, doncs, és Briva, però en Cocentaina aquest cognom ha anat adoptant les tres formes Briet, Briat i Briva indistintament. De fet, hui podem trobar molta gent en Cocentaina que té els tres cognoms -sobre tot Briet i Briva-, sense anar més lluny, el que fou alcalde de Cocentaina entre 2007 i el 2015, el Molt Il·lustre Rafael Briet Seguí.

Havent analitzat els registres parroquials de Cocentaina, puc dir amb pràcticament total seguretat que tots els que duen aquests cognoms en Cocentaina venen originàriament del citat Pere Briet -a traves d'algun dels seus 8 fills-. Per tant, si tu o algú dels teus avantpassats té aquest cognom, que sàpigues que tu també tens un poc de sang occitana a les teues venes.

Torró, un filòsof socarrat

En aquest post parlarem d'un destacat filòsof socarrat, el franciscà, pare Antonio Torró, batejat com Miguel Torró Sansalvador en 1902 i relatiu meu per dos branques familiars, els Torró i els Sansalvador.

Antonio Torró

El pare Torró era doctor en Filosofia i Lletres, per la Universitat Central, Madrid, i va centrar la seua tesi en l'estudi del filòsof valencià Lluís Vives. El pare Torró argumentava que el pensament de Vives tenia un caràcter espanyolista, front al caràcter europeista que està hegemònicament acceptat. L'obra més important del pare Torró, Filosofía de la Hispanidad, és definida per Ramiro de Maeztu com que aporta tres contribucions valuoses: la del seu catolicisme, el seu valencianisme i el seu franciscanisme.

Al marge de la seua obra intel·lectual, el pare Torró va tenir una fulgurant carrera professional, arribant a ser director del prestigiós col·legi de la Concepció d'Ontinyent. Mostra de la seua capacitat és que es va obtenir la llicenciatura oficial en filosofia en tan sols cinc dies, segons comenten les fonts familiars. De fet, segons m'ha arribat, ell ja era llicenciat en aquesta matèria, però per l'Església. Tanmateix, en arribar la República, aquest títol ja no era vàlid i, per poder continuar exercint la docència, havia d'obtenir un títol oficial, el qual va obtenir en tan sols una setmana, fent cada dia els examens relatius a cada any de llicenciatura.

Arribats a la Guerra Civil, el Dr. Torró va ser assassinat en Alcoi el 7 de març del 1937, en motiu de la seua ideologia, mentres uns familiars l'amagaven a casa seua. Malauradament, una veïna va notar estranys moviments a la casa i va denunciar els fets. Cosa que va despertar el recel de les autoritats, que ràpidament el van capturar i assassinar. De fet, ara mateix, la família no coneix el parador del cos.

El pare Torró té un carrer dedicat en la pròpia Vila Comtal, i amb aquest notable historial no sorprèn. A més, l'1 de novembre de 2006 la Congregació per a les Causes dels Sants va aprovar la fase diocesana realitzada en València del procés de canonització de 36 religiosos franciscans, màrtirs de la persecució religiosa de 1936 entre els quals es troba el pare Torró, i per tant ha estat considerat oficialment Sant de l'Església.

Qui estiga interessat en aquest il·lustre personatge socarrat, ací hi ha un poc més d'informació.